Història
Una part del topònim de Castellar de n’Hug el trobem ja als segles X-XI, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, amb el nom de Kastellare. El topònim actual Castellar de n’Hug no és antic. No s’ha acabat d’esbrinar si el nom d’Hug prové del personatge històric Hug de Mataplana o del nom llatí nuce, que vol dir corrent, font. En aquest cas, faria referència a les fonts del Llobregat.
Durant el segle IX, aquest terme pertanyia al comtat de Cerdanya, i no és fins el segle XIII que passarà a formar part del Berguedà. L’any 1900, Castellar de n’Hug comptava amb 570 habitants censats; el 1920 havia augmentat a 700. Segurament aquest augment es deu a la instal·lació de la Fàbrica Asland.
Les famílies de Castellar de n’Hug, a començament del segle XX, vivien com la gent d’alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es poden desenvolupar en aquest territori: ramaderia i activitats no d’acord a la llei, conegudes com a “contraban”.
Els origens de Castellar de n’Hug són antics i els hem de situar cap al 1659, quan, desprès del Tractat dels Pirineus entre França i la monarquia hispànica, aquesta perd els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya. Aquest fet va provocar que, de cop, la frontera fos molt més a prop de Castellar de n’Hug i de la resta de pobles prepirinencs. Aquesta posició estràtegica nova té importants implicacions tant en temps de pau com, especialment, en temps de guerra i de postguerra. El contraban, amb la duresa de la frontera en temps de guerra, especialment als segles XIX i XX, quan es convertia en refugi i pas de refugiats i escàpols d’una violència tan gran com la guerra.
Castellar de n’Hug, en els últims trenta anys, s’ha convertit en un municipi turístic. L’any 1984 quan encara a la comarca del Berguedà no es parlava de turisme ni es confiava en les seves potencialitats, el poble, que havia conservat l’arquitectura popular, amb un gran respecte per l’ús dels materials autòctons (pedra, fusta, teules), va ser qualificat pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més bells d’Espanya. Sens dubte, un reconeixement merescut a l’esforç fet per la gent de Castellar de n’Hug i el seu Ajuntament. Avui, els valors patrimonials dels carrers, places i cases de Castellar i dels seus barris, s’hi ha afegit altres valors, reconeguts uns, guanyats uns altres.