Llocs d'interès

Situades al costat de l’Hotel Les Fonts.

Un cop visitat el poble, es pot anar a veure les Fonts del Llobregat, naixement d’un dels rius més importants de Catalunya. S’hi pot arribar amb automòbil, encara que és recomanable anar-hi a peu pel camí marcat que surt del poble, on hi anireu trobant indicacions de vegetació i fauna de la zona. 

El naixement del riu és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses. 

L’aigua fou la primera riquesa d’aquesta regió i, molt especialment, l’aigua del Llobregat, el principal riu i eix vertebrador d’aquest país de muntanya. Amb tota la força de la natura, les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles que voregen Castellar de N’Hug i formen una abundosa i ràpida cascada. L’aigua travessa, senyora i fresa, àgil i viva, uns paratges que només semblen existir perquè ella faci el seu curs cap a la plana. 

Si es continua avall, un cop passades les Fonts del Llobregat, trobareu a mà dreta un snack-bar amb taules de fusta per poder fer-hi un pícnic, i a mà esquerra l’antic Molí fariner de les Fonts, actualment convertit en central hidroelèctrica. Seguint avall trobarem al lloc on actualment hi ha l’hotel, la Farga Vella, on antigament s’obtenia ferro.

Les altres fonts

L’alt grau de precipitació, el desglaç i el tipus de relleu i roca que trobem al municipi han donat lloc a nombrosos sortidors d’aigua enmig de paisatges incomparables. Avui podem descobrir una dotzena d’aquestes fonts amb el seguiment d’una guia que recull la informació necessària per arribar-hi. Actualment s’estan recuperant moltes de les fonts que s’havien abandonat amb el pas del temps, i gràcies a la guia de les fonts recordem els indrets on antigament la gent anava a proveir-se d’aigua i es podien refrescar i descansar de camí cap als pobles dels voltants.

Escultura realitzada per Emili Armengol i Abril en motiu, l'any 1987, com a homenatge al gos d’atura català, en commemoració del 25è. aniversari del Concurs de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug.

A finals del segle XIX, el comte Güell, mecenes de l'arquitecte Antoni Gaudí, va encarregar la construcció de la que seria la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya. La va fer construir a la zona del Clot del Moro del municipi de Castellar de n'Hug, per aprofitar la pedra calcària de l'indret.

La història de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro ha viscut anys de renom i èpoques de declivi i silenci. La fàbrica es va tancar fa uns trenta anys, després de gairebé tres quarts de segle produint ciment pòrtland i a causa, principalment, dels elevats costos de producció. Malgrat això i degut al seu atractiu arquitectònic, hem gaudit d'un monument industrial fantàstic, fins ara, malauradament mut.

En aquests moments la fàbrica inicia un nou recorregut, convertint-se en el Museu de la fàbrica Asland de Castellar de n'Hug i formant part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, per mitjà d'una exposició i d'un itinerari que la fa parlar.

Ens explica moltes de les seves històries i raons, i ens apropa al procés de fabricació i descobriment del ciment Pòrtland, un element destinat a esdevenir el material constructiu del segle XX. També ens mostra l'ús del ciment en la construcció amb volta catalana; ens parla dels promotors visionaris liderats per Eusebi Güell que van constituir l'empresa Asland; ens presenta el creador, Rafael Guastavino, i el seu èxit increïble a Amèrica amb el Guastavino System; recorda els homes i dones que la feien funcionar; i, com no, ens mostra la construcció èpica d'una fàbrica que és el testimoni viu de la construcció d'un somni.

Aquest museu oferirà un recull d’informació sobre el passat, present i futur del pastor, ofici que s’està perdent i molt important antigament en el nostre país; i un conjunt d’objectes del passat utilitzats per l’home de muntanya per la subsistència: estris, guarniments pels animals, utensilis de pastors...

El Museu del Pastor és un centre de documentació sobre l’ofici del pastor, donant-lo a conèixer i actuant com a canal dinamitzador de la memòria històrica.

Hom pot fer excursions i itineraris pels voltants del municipi de Castellar de n’Hug de gran bellesa paisatgística i de gran riquesa faunística i vegetal, part del  terme és dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. En els extensos prats d’alta muntanya i boscos, s’hi poden veure isards i cérvols, també s’hi poden trobar guineus, fagines, porcs senglars, teixons, i rapinyaires com els voltors, i altres aus: mussols, ducs, merles, corbs, etc.

Esglesiola pertanyent al romànic pirinenc (segle IX) situada dalt d’un turonet. La seva construcció és d’una nau de volta reforçada amb arcs torals, amb el cobert meitat de lloses rústegues i l’altre meitat de teula de construcció posterior coronat pel campanar en forma d’espadanya. La constitució de les parets indica aquesta construcció correspon a dues èpoques diferents, possiblement, provocat per una ampliació feta amb posterioritat a la seva construcció

Sant Vicenç de Rus va ser un nucli de població que esdevingué barriada de Castellar de n’Hug a partir d’una antiga parròquia dedicada a Sant Vicenç. Primer fou independent, i després, als acabaments de l’Edat Mitjana, passà a dependre de la parròquia de Castellar.

Va ser consagrada l’any 1006 per Ot de Pallars. Edifici bastit el segle XII sobre restes altomedievals. L’estil és romànic, d’una sola nau. Absis amb finestra de doble esqueixada. Campanaret quadrat damunt el costat sud de la nau.

Tenia dues capelles, una dedicada a Santa Magdalena i l’altra a Sant Andreu. Actualment, l’església conserva una pila baptismal i s’hi va trobar una imatge de fusta de la Mare de Déu i un canelobre imitant les branques d’una mata d’acònit. Conté pintures murals del gòtic linial i reproducció de pintures murals del segle XII.

Propietat del Bisbat de Solsona. Restaurada per l’SPAL (Servei del Patrimoni Arquitectònic Local) entre 1983 i 1988.

L’església parroquial de Santa Maria, del segle XI, és d’estil romànic, tot i que ha sofert algunes reformes al llarg dels anys.

L’estructura actual de l’església es pot dir que és antiga, la nau amb la volta corresponent fins al creuer, el portal de l’entrada, amb arcs de mig punt, decorat amb la ferramenta i la torre del campanar conservada quasi totalment, en la qual podem observar les finestres en arc adovellat de mig punt, encara que algunes són tapiades. Excepte la porta, el campanar, i un tros de paret interior d’estil romànic, la resta és neoclàssica.

Es tracta d’una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Aslant de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.

L’antic Tren del Ciment, amb un recorregut de 3,5 quilòmetres, disposa de quatre estacions: la Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n’Hug.